La osteopatía és una disciplina que la seva màxima resideix en la visió holística del cos humà, entenent aquest com una unitat, i no com un conjunt independent d'òrgans i estructures.

Partint d'aquesta premissa, els tractaments osteopàtics s'encaminen a l'alleujament de la malaltia per mitjà de la recuperació de l'equilibri orgànic general, més que l'alleujament analític del focus del dolor.

També és important per a l'osteòpata conèixer l'estat emocional i les alteracions psicosomàtiques del pacient, ja que l'abordatge del tractament ha de fer-se tant des del punt de vista físic, com a químic i emocional.

Amb aquests antecedents, trobem en la osteopatía un instrument dedicat a preservar totes les funcions orgàniques en la seva perfecta activitat (sistema cardiovascular, respiratori, nerviós, limfàtic, múscul esquelètic…) i està recomanat per a una àmplia varietat de trastorns i alteracions orgàniques: